Duatló semipirata de Parets

Com que el calendari de duatlons oficials no acaba d'encaixar amb meus plans de salut, vaig haver de quedar-me en territori nacional i no anar a Segovia al CE per equips per no jugar-me la vida i la forma. Però el diumenge, contra tot pronòstic el meu estat era prou correcte com per quedar a les 7 30 del matí havent dormit poc (unes tres hores i mitja com a molt) amb dos individus tampoc massa desperts...

Quan em va sonar el despertador vaig tenir altíssimes temptacions de quedar-me a casa i anar a córrer els 22k que tenia planejats, però com que ja casibé m'esperaven al portal de casa no vaig tenir alternativa que guardar les bambes a dintre la motxilla i disfressar-me de ciclista, tapada fins les celles. Amb el JAG i el Javi vem iniciarl la ruta des de la ciutat comptal cap a Parets del Vallès, sota la batuta dels mapes de Via Michelin impresos en paper reutititzat. Per evitar cotxes, i, per què negar-ho, fer més epopeica la ruta, vam decidir de passar per la carretera de les Aigües fins al Tibidabo i baixar per l'Arrabassada cap a St. Cugat, i d'allà anar cap a Parets.

Ni una ànima per les vies, fins arribant a Cerdanyola, on afortunadament la gent ja s'havia llevat i ens van ajudar a trobar el camí molt més fàcilment que les eines digitals, que sovint fallen:

Des de Cerdanyola era tot recte fins a Parets, passant per Ripollet, però després de passar per Musgo la nit anterior jo crec que el concepte de "tot recte" havia quedat lleugerament alterat. Finalment gràcies als ciutadans de a pie vam trobar un cartell indicador de Parets del Vallès, just quan el pànic començava a fer acte de presècia, aproximadament a les 9 40.

I per què Parets? Doncs per fer la transició!!! Un 10mil que començava a les 10 en punt. Arribant allà, ens trobem el Bernat amb la seva runningfamily i li diem els temps que pensem que farem a la cursa. Jo li dic, sempre previsora de tot desastre i cataclisme, 50 minuts de tranquis. Ràpid a canviar-nos de roba (sempre l'estètica per davant), bicis al guardarrobes i ràpid ràpid ràpid que ja estan tots a la sortida! 9 59 i 30segons ens acabem de cordar les bambes i posar el dorsal, menjar 4 drogues i preguntar aviam com era el perfil... (sempre a la sortida s'ha de preguntar això) L'únic que havia vist era una pujada des delkm 2 al 3'5, i no gens fluixa... i JA! Ni ens en vem enterar, i jo no sabia ni on eren. Començo a córrer entre la gent, esquivant peus i braços i de cop em toquen l'esquena: Venga que haces tan lenta?! El Javi que havia agafat velocitat de crucero i se'n anava cap al davant. Poc després, jo anava adelantant i em passa JAG: On vas tan ràpid??!! Ostres no ho sé, vaig bé així. Primer km i passo dues noies que semblaven bones i sento que diuen: 1r km a 4'30 i vaig pensar: ui tampoc vaig tan bé, apreto una mica que no passa res. Bé, resulta que estava mal marcat, això no ho vaig saber fins al final. Vaig corrent, puja molt, i el JAG alguns metres per davant meu però sempre a la vista, cosa que em fa pensar que vaig bé. Al km 4 em passa una de les noies d'abans, en una pujadíssiima, que jo ja estava feta caldo. I al cap de mig km em passa l'altra.

I res, anar seguint a bon ritme, vislumbrant el meu petament en quansevol moment però sense efectuar-se. Fins i tot alguns crits al JAG perquè s'adonés que era just darrere seu... on anava tant lent??! Mirant l'arquitectura de Parets (perdoneu però... força lletxot), veient les noies sempre al davant però tampoc podia apretar més i agafar-les. I com que només eren 10 tot i el circuit bastant dur (eren més de 10, 10300 exactament), en res va arribar la meta, 43'19'' al meu crono i resulta que vaig quedar la tercera. Molt bé.

Gran cursa, JAGattack al final, i el Javi que tal i com ell diu està muy flojo y no aguanta nada, pobre.

La segona transició va ser llarguíiiiissima, amb massatge inclòs. Els podis van trigar i a més també vem esperar l'Enric que també va pujar per la seva categoria. La calor assetjava i vaig decidir anar descalça...

No no, és broma, és que em van fer córrer mentres gaudia d'un massatge. Llàstima que nomésvan fer categories i clar, podi d'aquells falsos... el de veritat està en el meu cor, i estic en el 3r esglaó amb molt més valor que el 1r d'aquest... però bueno, em van donar un nino:

I el Bernat que sempre ens ajuda, i esperem que aviat elpuguem ajudar a ell quan torni a estar a tope i córrer, se'ns va endur les coses. No ho va dir però jo sé que l'únic que volia eren plantes i flors per fer-se un jardí nou!!! La primavera fa estralls...!

I finalment després de moltes divegacions sobre la quantitat de robes que ens posavem i els avituallements que ingeriem, i la ruta que seguiriem, els 4 mosqueteros vem iniciar la 3ra part del duatló pirata.

Junts fins a Ripollet, 2 d'ells van decidir tirar per la C17 però els 2 restants no volíem retallar ni un km ni un metre de desnivell, tot i la calor, i vem tornar Arrabassada amunt cap a Barcelona una altra vegada, completant els 40+10+40, amb podi, copa i massatge inclòs. I per la carretera, un ciclista (o home en bicicleta millor dit) flipat se'ns avana picant pujant al Tibidabo... el vem passar nosaltres amb la  motxilla tot xerrant i no se li va posar massa bé i ens anava intentant avançar amb el pulsòmetre pitant-li i esbufegant... i nosaltres pensant... nano... si sabéssis...!!!



I no us negaré que arribant a casa ja vaig anar a mirar el calendari de curses per veure quina podria ser la pròxima...


NOTA IMPORTANT: HAVENT ESCRIT AQUEST POST SE M'HAN FET UNA SÈRIE DE RETRETS TAN TERRIBLES PER ERRADES FLAGRANTS QUE NO PUC DEIXAR DE CORREGIR.
1. JAG AL FINAL EM VA TREURE 1KM, NO US PENSEU QUE VA ANAR TAN LENT COM JO!!! No m'ha deixat ni 2 dies per gaudir de la glòria del silenci, no de la mentida, sinó de no explicar tota la veritat...
2. LES FOTOGRAFIES LES VAN PRENDRE EL BERNAT I EL JAG. Perdó, no sóc bona en la convivència de la societat virtual i no sabia que calia citar les fonts... en cap moment he tingut mala intenció i encara no entenc això dels drets de propietat i d'imatge però bueno, jo ja he dit les fonts i espero no fallar més.

DIT AIXÒ ESPERO HAVER ARREGLAT LES OFENSES I QUE CONSTI QUE NO HE TINGUT CAP MALA INTENCIÓ. DESPRÉS DE LA BRONCA QUE HE REBUT AVUI, EM SEMBLA QUE NO FALLARÉ UNA ALTRA VEGADA...