Al PRAT a defensar el nom

Seguint amb la costum d'allargar massa les nits del dissabte i després de passar tota la tarda a sobre d'uns talons de metre i mig amunt i avall servint menjars i begudes a la festa de la meva mare (que en va fer 50), i acumulant masses nits de menys de 6h de son, ahir diumenge em vaig llevar massa d'hora per anar a córrer el primer sprint de la temporada al Prat de Llobregat.

A les 9 15 arribavem allà i la meva sortida era a les 11! Gràcies al Javi estic perdent la bonica costum d'arribar com a molt d'hora uns 3 minuts abans de que tanquin boxes. Anàvem ultrasobrats de temps però tot i així nos fue muy justo...

El que té anar amb les èlits és que et vé el mecànic del Valbuena in person al cotxe mateix a inflar les rodes i fer els últims ajustos a la bici. Llavors ràpid a deixar totes les coses a boxes mentre els de la primera sortida estaven en el tram de bici, 1 minut per deixar-ho tot i quedar-te amb el lloc i posar les sabates de la bici i el dorsal i, i, i ... bueno com per descuidar-s'ho tot, quines presses... I després de molta estona per allà voltant i saludant coneguts i amics, a la playa al Chiringuito Maravillas.

El mar està una mica mogut i perquè no sigui dit faig un calentament d'aproximadament 20 metres per posar-me a to... Sortida una mica més tard del previst i entro a l'aigua bé i començo a nedar cap a la primera boia, una mica oberta i amb molta gent molestant. Tota la natació tenia un tio que anava a cops, es quedava endarrere i llavors esprintava passant-me per sobre tot desviat i boig i donant uns cops de peu horribles, semblava malalt del cap. Em vaig desviar molt molts cops però no pensava que anava pas malament, nedava prou fort. Llavors surto i ja veig que estava entre la 7na i la 10na aproximadament, no estava malament pel que tenia previst, ja m'anava bé.

Transició i apreto el primer km de bici fins a pillar el grup de davant, de 3 unitats. Les passo i ja se'm posen a roda enganxades com lapes. Eren 3 voltes amb moltes rotondes perilloses, anada amb vent de cul i tornada amb vent de cara si no recordo malament. Al giro de la primera volta vaig veure la primera sola i després la segona també sola, massa lluny per atrapar-les. Vaig idear una estratègia ciclista que era que a les anades (vent de cul) faria tot el tram jo davant del grup, per quedar bé, que veiéssin que colaborava molt, i les tornades a xupar roda. Malament! A la primera tornada ja vaig començar a fer algun crit que féssim relleus, que de què anaven, i la pobra Ona va ser la única que es va avançar i em va dir: Jo si vols passo però baixem el ritme que no puuuc! I jo: No Ona no, tu queda't a darrere meu que hem de guanyar per equips!!! I res, primera volta jo, anada de la segona volta tres quarts del mateix i arribant al giro amb 10kms m'apareix una de Teruel i em diu a l'orella com en confidència: Paso yo pero ahora en elgiro me escaparé, porque soy sub23 y quiero ganar a ésta del Reus!  AAAAAAAAAi nena!!! Ets pell!!! No sabia que l'Ona (la que anava del Reus) era Junior i jo (que anava d'incògnit) era la sub23 del Reus!
I sí, la tia en fer elgiro s'escapa, fa un canvi de ritme brutal i em treu... 3 metres. Llavors s'adona que tot el rato havia estat anant arreserada de l'aire i ara no pot. Ah lista...! I res, la passo i tiro un tram i ja farta toco freno i em deixo caure i passa una que anava molt bé per xupar roda i tira un tros, però baixem el ritme i a mi em ralla que ens atraparàn per darrere el 2n grup. Tercera volta i em passa el Javi volant com un relampago i jo segueixo tirant, cada vegada baixant la velocitat perquè ja acusava el cansament, farta d'aquelles ties, amb ganes de tirar per terra la de Teruel i pensant que no podria córrer bé. Ens pilla la Meritxell del Reus i ja arribem a la transició.

I res, surto i l'Ivan em diu que vaig quarta que passi a la tercera que la tinc davant. Era la Meritxell i la passo i aguanto un ritme de 4'10 el km o així a l'anada de la 1ra volta i més ràpid de 4' a la tornada.

Tinc por que em passin les bessones i la de Teruel veig que es va quedant endarrere (fote't). Segona volta i estic flipant perquè vaig tercera i no m'ho pensava pas, ni tenia previst fer res de sub23 ni absolutament res, però acabo corrent bé i amb l'Ivan i el Salva que m'avituallen i tot l'equip de hooligans que animen com bojos, grande RayoTeam!!!!!

JO crec que tot va ser gràcies a la quantitat d'aminació que vaig tenir inesperadament, quina locura!!! Va ser genial! Moltes gràcies!

I lamentar les caigudes que hi van haver, pobres nois, jo no entenc com la gent té tanta barra de jugar-se la seva vida i salut i la dels altres per quedar el 240 enlloc del 235, és una vergonya. Els haurien de treure la llicència i no deixar-los competir.

Final indignadíssima però molt contenta, bastant flipant perquè no m'ho esperava. Em vaig haver d'escoltar les crítiques per la natació però què voleu que hi fagi no es pot tenir tot en aquesta vida... Que fort.

I a més va ser eldia en que més cops vaig pujar al podi de la meva vida: 3 cops i 3 esglaons diferents! 3ra general, 2na sub23 i 1res per equips!

I a qui s'ha de felicitar són als IRONKOALES que ara sí que poden dir que són Finishers d'una de les proves més espectaculars i boges del món, són els meus herois. Després de 3900 metres de natació amb el neoprè al revés (cremallera davant), 180kms des de Barcelona a Roses en bici, siguent la primera vegada que pujaven a una bici de carretera, i acabant amb una marató fins a Portbou de nit, i tot el dia amb la pluja per companya...! És molt més que un Ironman, és l'IronKoala!!!

Aquí podeu llegir-ho tot: http://www.koalasteam.com/