Tri de Manresa

Casibé una setmana més tard em disposo a escriure alguna cosa sobre el triatló de Manresa de dissabte passat. És un clàssic del circuit català qu ejo no havia corregut mai fins aquest any, i com és habitual vaig anar-hi sense saber absolutament res, ni tan sols on es nedaria a Manresa, ja que mai havia estudiat a 6è de primària que a Manresa hi hagués mar/llac. L'objectiu principal éra aconseguir més crèdits de lliure elecció, ja que era Campionat de Catalunya Universitari.

En tornant de Lanzarote afortunadament m'he trobat força bé i he continuat entrenant, mantenint més o menys la forma, un parell o tres d'hores diàries i alguna sortida en bici més llarga. Un descans més que físic, psicològic, entrenant el que em venia de gust i sense planificació, bàsicament per poguer salvar el curs de la universitat. Vaia, que totes les hores que no he estat "entrenant" o treballant, he estat fent planos i casetes per hamsters. Dormir? què és això? No.

Doncs bé el dissabte passat havent dinat el Jose em va passar a buscar a casa meva per anar a passar la tarda al Parc de l'Agulla de Manresa. Allà hi vem arribar cap a les 3 i al parking de sorra ens vem trobar un home d'avançada edat (podria ser el meu avi si formés part d'un clan gitano) i ens va demanar aviam on era la sortida, si havia d'anar a buscar algun "pitrall" i si s'havia de nedar amb neoprè, que era el seu primer triatló i no sabia gaire bé com anava. Li vem explicar i no vem donar més importància al cas.

 Amb una cara de migdiada que no m'aguantava

Nosaltres ens vem dirigir cap a boxes i tal, molts coneguts, i cap a la sortida de l'aigua. Vaig decidir no escalfar perquè vaig pensar que gaire estona en aquella aigua agafaria infeccions segur. I bé, surten els homes federats i 5' més tard haviem de sortir els no federats i les dones, és a dir la púrria humana. Just quan sortien els homes un d'ells es va quedar ressagat, nedat molt estranyament i vem dir que potser s'havia enganxat a una corda. Jo m'anava a tirar a salvar-lo però el Pitu (director) en va dir  NO!!!!! tu no, que hi vagi un d'un altre club! I l'home aquell va fer uns senyals amb la ma com que ja estava bé però en lloc de tornar es va quedar entre les plantes aqüàtiques, com si d'una granota es tractés. Molt estrany tot plegat. De tota manera, va ser elmés interesant de tota la carrera.

 Apunt de ser menjat pels capgrossos, l'Eva Fontecha fent-li fotos a sobre!!! jejejeje!

La sortida de natació va ser bastant desastre perquè amb la gracieta de l'home aquest em vaig quedar endarrere i vaig haver de pegar molt i rebre més fins a la primera boia, així que amb massa esforç del compte vaig fer una natació mediocre. Sortint de l'aigua l'Ivan em va dir que les tenia a 1' i que pillés el primer grup de bici. Total, tota la bici sola intentant pillar el primer grup, donant-ho tot i amb mil homes que em xupaven roda, insultant-los i amenaçant-los de que els denunciaria. Finalment i com és obvi no vaig pillar el primer grup, vaig gastar tots els cartuxos a la bici i a l'hora de córrer només va faltar que em pugés tota l'agua verda que havia begut al llac i els espaguetis de l'hora de dinar. Vaig mantenir just per no perdre posicions però fent un parcial deplorable.

 Bebent aigua per fer baixar el dinar...

 Ivan donant instruccions, el millor entrenador que a cada carrera està allà dient què hem de fer i animant.

Poca cosa més, el més grat va ser la companyia durant l'estona pre podis i el viatge d'anada i tornada. Vaig quedar 6na em sembla i segona sub23 i segona universitària, la Dolça que és una crack va deixar la URV a dalt de tot i TRIENJOY li va donar un premi de 75 euros per gastar-se en material. I jo, a sobre que em deixo la pell per la UPC, va i em suspenen a sobre. Això no té nom.

 Molt mones

Els estudiants universitaris "més ràpids de Catalunya" tal i com va dir l'speaker, FLIPES!!! Ua!

I ara s'acaba aquest temps de descontrol i tornem a entrar la marxa quarta una setmana i la quinta d'aquí 15 dies, que queda poc per creuar el xarco...