L’objectiu d’aquest escrit és posar en evidència alguns problemes en l’organització de proves de duatló i triatló a Catalunya i la voluntat de canviar certes costums que facilitarien i millorarien en gran mesura les competicions dins del nostre esport.
És evident que en els darrers anys s’ha multiplicat la pràctica de duatló i triatló i que actualment és molt difícil la gestió de les competicions, perquè els circuits són reduïts, els Ajuntaments per qüestions de mobilitat i seguretat posen traves i no permeten certs talls de vies i ocupació de zones àmplies durant llargs períodes de temps, i cada vegada el nombre d’inscrits augmenta.
Tot i això hi ha un fet que desvirtua molt les competicions i provoca que les categories femenines, cada vegada més importants dins del nostre esport, no puguin desenvolupar la carrera en igualtat de condicions que els homes. La divisió en les sortides entre homes federats i dones més no federats provoca un seguit de problemes, que més avall exemplificaré amb experiències personals, i que podrien ser llargament ampliades per vivències de moltes altres triatletes.
Per començar, vull parlar del Triatló B de Banyoles on habitualment, exceptuant aquest any, la sortida de les dones té lloc uns minuts més tard que els homes, provocant que les dones que neden ràpid, de seguida atrapin al nombrós grup d’homes, i s’han de passar els 2000 metres de natació avançant, obrint-se per nedar còmodes, rebent cops i sense poguer gaudir de la natació neta que haurien de tenir en anar al capdavant.
El fet de sortir pocs minuts abans que els nois, com va passar en el Triatló Garmin de Barcelona del passat Octubre, també és una font de problemes, ja que s’acaben ajuntant al tram ciclista els grups de les primeres noies amb els grups dels primers nois, sempre més nombrosos i que sense miraments absorbeixen a les noies, impossibilitant respectar les normes de drafting, posant en perill la seva seguretat i provocant accidents, tal i com va succeïr malauradament.
Per últim, i més habitual, cal parlar de la sortida dels homes federats i quan aquests han acabat el tram ciclista o la carrera a peu, la sortida de les noies més els homes no federats. Això és una terrible font de conflictes i fa que es desvirtui la carrera, perdi emoció la competició entre les noies, i ens obliga a compartir circuit amb persones que habitualment són més inexpertes en el nostre esport, un greuge respecte els nois federats. En aquests casos, pel que fa la natació no hi ha res a dir, perquè les acumulacions hi serien de totes maneres i no es pot evitar. Però ens trobem, ja a la primera transició, que alguns dels nous en el triatló ténen problemes per treure’s el neoprè, es calcen les sabates abans de pujar a la bici, i dificulten molt la circulació per dintre de boxes, que per les noies pot resultar decisiva en els llocs de la classificació final. Llavors, en el circuit ciclista, no sempre es té clar quan es pot agafar roda dels nois i quan no, i en el cas habitual de que estigui prohibit, sovint ells no ho ténen clar i tallen grups de noies. També hi han situacions de molt perill a les rotondes i girs de 180º, on es posa en risc l’estabilitat sobre la bici, i si no es té molta experiència no es pot controlar bé la traçada. Tot això s’agreuja quan es tracta de circuits que consten de diverses voltes i es comença a doblar els participants i fa que les noies haguem d’estar en contínua alerta, sense poguer aprofitar al màxim la competició i jugant-nos la vida constantment. A nivell personal, puc explicar que en aquest darrer Triatló de Sitges, mentres estavem doblant un grup d’homes, aquests es van posar enmig del nostre grup, provocant la meva caiguda en plena baixada i darrera meu la d’una altra triatleta, amb molts anys d’experiència i cap ganes ni necessitat de posar en risc la seva integritat. Per sort l’incident no ha tingut conseqüències gaire greus, però està clar que si no es prenen mesures tot pot empitjorar.
L’actual organització desvirtua a la competició femenina, relegant a les noies a un segon nivell, sense referències en la classificació i en clara desavantatge respecte als homes federats que competeixen només contra els seus iguals.
La voluntat d’aquest escrit és, no només evidenciar els problemes de l’habitual organització, sinó proposar solucions. El que demanem és una SORTIDA ÚNICA FEMENINA, on les noies poguem desenvolupar les nostres facultats en cada un dels segments de manera lliure i sense que res ho entorpeixi innecessàriament. Sabem que és difícil, per qüestió de temps i de circuits, però milloraria molt la competició, donant més espectacle i diversió als espectadors, igualant les condicions de joc de les dones i els homes, i sobretot, garantint un nivell de seguretat molt més alt. En casos de competicions d’uns 600 inscrits, com va sent habitual, no caldria esperar a que els homes federats acabéssin la carrera per donar sortida a les noies, tan sols el tram de bici per tenir net el circuit, i quan elles hagin acabat la bici, sortida dels homes no federats. Amb la quantitat de participants i el preu de les inscripcions, es fa difícil pensar que no és possible allargar l’estada dels voluntaris i organitzadors tan sols 1 hora més.
Espero que aquesta carta sigui presa en consideració ja que espressa el sentiment de moltes persones que estimem el triatló i que volem que sigui un esport per tothom, que cada dia sigui més segur, més emocionant, i sobretot més gran.
Cristina Prat Dot
Aquest escrit porta també la firma de moltes altres persones que recolzen aquestes paraules i volen que se les tingui en compte el més aviat possible. En menys de mig dia s’han recollit desenes de noms, i s’està fent difusió perquè aquesta petició tingui el màxim de pes possible.
