Triatló per equips del Prat

Per fí havia arribat el dia: el primer triatló de la temporada. Contrarrellotge per equips al Prat. El circuit m’agradava molt i tenia ganes de començar a competir després d’un hivern bastant sec de curses i de duatlons. Aquest triatló l’any passat m’havia anat bastant bé i sempre m’agrada córrer a un poble que porta el meu nom!

Després de tota la setmana investigant qui seriem a l’equip de Reus Ploms, estava tranquila, pensant que erem uns efectius que estariem més o menys al mateix nivell en tot i no hauria de patir. Poques hores de son i finalment em vaig llevar a les 6, massa d’hora, per esmorzar amb calma i marxar cap al Prat. Allà també vaig comprovar que anava massa poc abrigada, i amb bastant de fred vaig trobar a l’Ona i la Txell. Només erem tres… semblava que sí, que podiem acabar 3! Olee semblava que seriem només nosaltres 3 i no havia de patir per si venia algú que m’apretaria molt corrents! Però l’alegria va durar poc. Pensava que el pitjor que podia passar era que vingués la Montse, perquè era 1 que corre molt, 2 que neden molt i jo entremig que hauria de pillar per totes bandes, però a la cursa a peu encara seriem 2 que aniriem més toves... Però no contemplava que encara hi podia haver algo pitjor: que vinguéssin les bessones que són les que més corren… i no és una no, són 2!!! Cosa que volia dir que si em quedava jo corrent amb elles dues al final (per acabar 3) ningú tindria compassió de mi! Merda quin desastre!

Els nervis que no tenia van arribar, i mentres ens posavem neoprens i tal jo anava mirant aviam si tenia algun espectador sorpresa…però va ser que no… llàstima. 

Un cop a la platja, ens vem adonar que el mar estava horrible, no hi havien onades, hi havien tsunamis… Indicacions d’últim moment, últims moments d’amistat amb Núria Miró (que fins 1h30’ després em negaria aquesta condició d’amigues) i apunt per la sortida, cap a l’aigua.

Avançant equips, saludant els surfistes i lluitant contra les onades vem arribar al final, va ser divertit i no va haver-hi cap incident. L’Ona i la Txell van capitanejar l’equip perfectament i el ritme va ser suau i correcte, això sí, bebent molta aigua. Ràpida T1 i amb la bici vaig començar a tirar jo, feia molt de vent i vem anar fent relleus. Baralles amb les del Prat que es pensaven que feiem drafting amb un altre equip, elles que feien la goma… bueno un caos però divertit també. Nosaltres vem anar fent relleus i la Txell sobretot es va deixar la vida a la bici en vistes de que no correria. L’Ona semblava aguantar bé i vaig il·lusionar-me i pensar que potser correria ella… 

 Aquí es veu la riña amb les del Prat (la Núria no té amics sobre la bici!!! jejeje)

Final i ràpida T2, i la Txell, que anava davant els primers 5 metres diu: bueno jo plego, no? Totes flipant, òbviament… però si vas primera! No no era el seu ritme i degut a l’operació no estava entrenant per córrer, així que et deixem plegar però… a animar! I l’Ona igual, però no! no pleguis! Pel que pugui passar continua corrent encara que sigui més endarrere! I bueno comencem a tirar, les dues voltes amb les bessones i jo. A la tornada de la primera volta ja uuna d’elles em posa una mà a darrere l’esquena, molt suau, sense fer força, però que em va perfecte perquè quan estic a l’aire (cap dels 2 peus a terra) m’empeny endavant, i quan toco a terra no em molesta gens. I anem fent, elles es van passant el relleu d’empènyer i vinga, fins al final!

Carol a davant i Vane empenyent

Va ser genial, d’on semblava que no en podiem treure res de bo vem fer un gran equip i vem acabar en segona posició precedides per les de Mataró i davant de les del Prat. 

I molt contenta per haver començat ja i haver començat bé la temporada, esperem que la setmana que vé a Sitges sigui igual o millor!